Deixar de ser bona persona és fàcil, si saps com

Deixar de ser bona persona és fàcil, si saps com és un teatre eminentment visual que transita per l’univers de les sensacions i del pensament, i que cerca la relació entre el text i el cos, entre el logos i l’emoció a través del moviment, materials plàstics, audiovisuals, música en directe i una veu en off sarcàstica i irreverent. Una revisió irònica i poètica sobre la pròpia experiència quotidiana del dogma: ser bona persona.

A escena: un cos mostra amb el seu moviment tot allò que no pot verbalitzar en paraules; una veu aconsegueix fer tangible l’absència de la seva fisicitat; emocions i idees expressades en matèria; una identitat líquida transita entre allò humà, animal i fantàstic. El públic s’endinsarà en un territori íntim de contradiccions, metàfores i sensacions plàstiques. En aquest espectacle l’ús expressiu del soroll d’un baix creat en directe conviu amb un cos que viatjarà per diferents estats; una presència sense rostre, un cos fragmentat, un cos cansat, un insecte daurat o una presència posthumana. Mentre una veu confessa al públic les seves misèries personals, absurdes i quotidianes. Durant el muntatge se cita al Dalai Lama, al Tyler Durden (protagonista del Club de la Lucha), es recorda al Ming (un treballador d’una botiga de queviures de Barcelona), les forces de Seguretat de l’Estat, i al Raskolnikov (protagonista de Crim i càstig). Mentre alguna cosa s’està podrint al tempo de l’òpera de Dido & Aeneas.

Un espectacle de metàfores i contrastos, tant lingüístics com de jocs de percepció visual, on els diferents elements escènics es contraposen per generar una fricció des de la qual emancipar un nou significat.